Inici de sessió d'usuari
Sindica
Comunicat de la secció sindical del CAU a la UAB
Dv, 14/03/2008 - 19:24 — Ermen
El passat 4 de març, a les 8 del vespre, una càrrega dels mossos d’esquadra va acabar amb el tancament d’un grup d’estudiants a la Facultat de Filosofia i Lletres, provocant més de 40 ferits. La intervenció de la policia havia estat sol·licitada pel rector de la UAB.
No és la primera vegada que es produeix un fet així a la Universitat Autònoma, i cap d’aquests fets ha quedat sense resposta per part de la comunitat universitària. Tampoc aquest últim episodi pot passar desapercebut a ningú, per això volem fer les següents consideracions:
1. El recurs als cossos policials per resoldre un conflicte no pot ser l’opció per defecte en el si d’una comunitat lliure, democràtica i tolerant. Molt menys, quan el claustre de la UAB, després d’una actuació repressiva per part de la Policía Nacional, va declarar aquest cos una institució no grata no fa tants anys. El fet que ara parlem d’un cos policial diferent no justifica que no s’hagi tingut en compte aquesta circumstància.
2. Segons les informacions que tenim, la decisió de recórrer a la policia ja estava presa a primera hora de la tarda, malgrat les negociacions encetades. Algunes fonts dels mossos d’esquadra fins i tot assenyalen que la intervenció es va decidir “sense que s’haguessin produït greus alteracions ni danys a les instal·lacions públiques”. No sembla que s’hagin explorat altres possibles mitjans pacífics de persuasió.
3. Com és habitual, els responsables tant de la facultat com del rectorat van abandonar a la seva sort les treballadores i treballadors afectats per l’incident, que havien de decidir pel seu compte si marxaven o es quedaven. L’ordre de desallotjament, com sempre, es va donar tard i malament. Això evidencia que no existeixen (o no s’apliquen) els plans de seguretat i d’emergència.
4. L’endemà dels incidents, la facultat es va obrir com si res no hagués passat, mentre pels passadissos s’amuntegava mobiliari que feia impracticable qualsevol mena d’activitat. De nou, els responsables de la facultat i la universitat van posar la imatge de normalitat per davant de la seguretat de les persones i de la qualitat dels serveis.
5. La defensa d’una universitat pública de qualitat, motiu de la vaga del 6 de març i de la pròpia ocupació de la Facultat de Filosofia i Lletres, no és només un objectiu dels ocupants o dels convocants de les mobilitzacions, és també un compromís adquirit pel mateix Claustre General de la UAB a la seva sessió del 18 de desembre de 2001, que demanava la derogació de la LOU i es declarava en desobediència activa a aquesta llei, i revalidat a la sessió del 4 de maig de 2005 . El rebuig al procés de Bolonya i la denúncia de la precarietat són inseparables d'aquesta reivindicació central, que implica PAS, PDI i estudiants.
6. Per tant, l’actuació del rector no només mostra la seva intolerància i el seu caràcter autoritari, sinó que palesa la seva falta de compromís amb la idea d’una universitat pública de qualitat, contra les directrius del principal òrgan representatiu de la UAB i posa greument en perill la convivència dins la nostra universitat.
7. Per acabar, no podem estar-nos de dir que aquesta actuació abusiva no era gens imprevisible, ja que el propi rector ha mostrat ja altres vegades el seu autoritarisme i la seva agressivitat davant altres conflictes sorgits amb el PAS.
Aquest autoritarisme i aquesta intolerància, el poc respecte demostrat per la seguretat de les persones, la indiferència envers la qualitat dels serveis, l’absència de compromís amb la universitat pública, el seu foment de la precarietat laboral i la seva obsessió privatitzadora ens fan pensar que LLUÍS FERRER NO ÉS EL RECTOR QUE AQUESTA UNIVERSITAT NECESSITA I ES MEREIX I, PER AIXÒ, EXIGIM LA SEVA DIMISSIÓ.
No és la primera vegada que es produeix un fet així a la Universitat Autònoma, i cap d’aquests fets ha quedat sense resposta per part de la comunitat universitària. Tampoc aquest últim episodi pot passar desapercebut a ningú, per això volem fer les següents consideracions:
1. El recurs als cossos policials per resoldre un conflicte no pot ser l’opció per defecte en el si d’una comunitat lliure, democràtica i tolerant. Molt menys, quan el claustre de la UAB, després d’una actuació repressiva per part de la Policía Nacional, va declarar aquest cos una institució no grata no fa tants anys. El fet que ara parlem d’un cos policial diferent no justifica que no s’hagi tingut en compte aquesta circumstància.
2. Segons les informacions que tenim, la decisió de recórrer a la policia ja estava presa a primera hora de la tarda, malgrat les negociacions encetades. Algunes fonts dels mossos d’esquadra fins i tot assenyalen que la intervenció es va decidir “sense que s’haguessin produït greus alteracions ni danys a les instal·lacions públiques”. No sembla que s’hagin explorat altres possibles mitjans pacífics de persuasió.
3. Com és habitual, els responsables tant de la facultat com del rectorat van abandonar a la seva sort les treballadores i treballadors afectats per l’incident, que havien de decidir pel seu compte si marxaven o es quedaven. L’ordre de desallotjament, com sempre, es va donar tard i malament. Això evidencia que no existeixen (o no s’apliquen) els plans de seguretat i d’emergència.
4. L’endemà dels incidents, la facultat es va obrir com si res no hagués passat, mentre pels passadissos s’amuntegava mobiliari que feia impracticable qualsevol mena d’activitat. De nou, els responsables de la facultat i la universitat van posar la imatge de normalitat per davant de la seguretat de les persones i de la qualitat dels serveis.
5. La defensa d’una universitat pública de qualitat, motiu de la vaga del 6 de març i de la pròpia ocupació de la Facultat de Filosofia i Lletres, no és només un objectiu dels ocupants o dels convocants de les mobilitzacions, és també un compromís adquirit pel mateix Claustre General de la UAB a la seva sessió del 18 de desembre de 2001, que demanava la derogació de la LOU i es declarava en desobediència activa a aquesta llei, i revalidat a la sessió del 4 de maig de 2005 . El rebuig al procés de Bolonya i la denúncia de la precarietat són inseparables d'aquesta reivindicació central, que implica PAS, PDI i estudiants.
6. Per tant, l’actuació del rector no només mostra la seva intolerància i el seu caràcter autoritari, sinó que palesa la seva falta de compromís amb la idea d’una universitat pública de qualitat, contra les directrius del principal òrgan representatiu de la UAB i posa greument en perill la convivència dins la nostra universitat.
7. Per acabar, no podem estar-nos de dir que aquesta actuació abusiva no era gens imprevisible, ja que el propi rector ha mostrat ja altres vegades el seu autoritarisme i la seva agressivitat davant altres conflictes sorgits amb el PAS.
Aquest autoritarisme i aquesta intolerància, el poc respecte demostrat per la seguretat de les persones, la indiferència envers la qualitat dels serveis, l’absència de compromís amb la universitat pública, el seu foment de la precarietat laboral i la seva obsessió privatitzadora ens fan pensar que LLUÍS FERRER NO ÉS EL RECTOR QUE AQUESTA UNIVERSITAT NECESSITA I ES MEREIX I, PER AIXÒ, EXIGIM LA SEVA DIMISSIÓ.