CGT - Secció Sindical UAB

MANIFEST DE LA CGT SOBRE EL NOU MODEL D’UNIVERSITAT A LA U.A.B.

En els últims temps estem assistint a una sèrie d'esdeveniments i a la concreció en l'entorn quotidià
de la UAB d'unes polítiques que estan fent realitat un nou model d'Universitat. La UAB potser
només sigui l'avantguarda en la implantació d'aquest nou model. El seu impuls per part del govern
de la UAB, sota la direcció de l'actual Rector, compte amb cert consens de membres d'alguns dels
estaments, però en general regna el desinterès, la distracció o el càlcul egoista. La "normalitat" que
s'està imposant ens mostra que les polítiques que són dutes endavant no es corresponen als
discursos, principis proclamats i reglaments. En la pràctica s'està fent de la UAB un lloc on les
decisions s'oculten, la desinformació és la regla, la crítica està penalitzada i el diàleg es redueix al
monòleg. És un avanç d'una normalitat que s'assenta dia a dia, i creiem que cal començar a
denunciar-la.

- El govern de la UAB es basa cada vegada més en decisions centralitzades, per sobre d'una
desconcertada i desinformada comunitat universitària. El secretisme de certes decisions i les
reunions en localitzacions allunyades del Campus de Bellaterra suggereixen que el govern de
la UAB no pretén la transparència, ni facilitar explicacions a la comunitat universitària, sinó
seguir el llegat d'altres formes de fer política, potser el fosc model de govern europeu (Tractat
de Lisboa, Directiva de les 65 hores setmanals, Directiva del retorn, Declaració de Bolonya).

- El model d'autonomia universitària està quedant enrere. La UAB està claudicant davant de
directrius arribades des d'instàncies governamentals (autonòmiques, estatals o europees), des
de partits polítics o des de grups de pressió empresarials, tots ells equiparats, en una equació
sui géneris, amb "la societat". I en consonància amb la sintonia, mil vegades repetida, de que
no es poden deixar les universitats en mans d'interessos corporatius del professorat o
l’alumnat. Però les universitats són governades per un nou MICINN dirigit per una persona de
la Junta Executiva de la CEOE o per una Conselleria de "Universitats i Empresa".

- L'espai universitari de la UAB és ara un lloc on és normal el recurs a la força dels Cossos
Policials i les Empreses de Seguretat. La mediació, el diàleg i les decisions consensuades han
estat reemplaçades per l'exercici autoritari del poder. Se'ns diu que la força tan sols s'aplica per
tal d’assegurar el funcionament "normal" dels òrgans universitaris, però el seu ús comporta
lesions a membres de la comunitat universitària i un estat d'excepció que s'està convertint en
permanent.

- La nova imatge dels espais universitaris de la UAB està adoptant l'estètica dels recintes
protegits per cordons d'agents uniformats. La idea d'universitat com espai de debat, reflexió
crítica i pensament obert sembla allunyada de les fotografies que avui podríem prendre en el
campus, i els nous temps ens ofereixen escenaris "ordenats", jerarquies inqüestionables i
estaments disciplinats.

- Els discursos sobre diàleg i bones intencions, i sobre respecte a la legalitat, semblaria un tret de
la idiosincràsia de l'actual govern de la UAB. Però el vocabulari és confús ("nova carrera
acadèmica" per a parlar de reestructuració de plantilla, "excel·lència" per a parlar d'habilitats
de gestió, "mèrits" per a parlar de l’enginy a l'hora d’obtenir finançament). I en la pràctica, la
legalitat es canvia o s'obvia a conveniència. I sempre s'afirma que únicament es pot seguir una
trajectòria, la de les decisions de govern, en una clar exemple real de fe en un "pensament
únic".

- La contenció de l'alumnat crític que es mobilitza s'està iniciant amb l'obertura d'expedients,
que com és preceptiu, són impulsats pel Rector. I els mitjans de comunicació transmeten
l'alarma davant el suggeriment de que existeixen possibles agents subversius o suposades
amenaces. Mentrestant, els canals de distribució interna d'informació únicament ofereixen la
versió de les autoritats institucionals.

Per tot això, creiem que ja és hora de començar a observar el que succeeix al nostre voltant. I que
cal recobrar la lucidesa que se'ns suposa a la comunitat universitària, de no oblidar que l'espai
universitari ha de ser un lloc social obert, públic i transparent, on també tingui cabuda la crítica a les
autoritats i a les normes. Creiem que cal impedir que el model d'Universitat que s'està gestant sigui
definitivament normal. Per això, requerim a la comunitat de la UAB que faci seves i impulsi les
següents exigències:

1. Una moratòria per a totes aquelles decisions que no hagin estat suficientment explicades,
argumentades, debatudes i consensuades, encara que hagin estat confirmades per certs òrgans
de govern.

2. Uns protocols que limitin la discrecionalitat en les decisions de recórrer a la força (policial o
privada) contra membres de la comunitat universitària, restringint-la a les situacions de perill
real per a la integritat física de persones, i fent transparents, mitjançant expedients informatius
públics que deixin constància i proves concloents, les raons que reclamarien la intervenció.

3. Uns mecanismes de comunicació interna a la comunitat universitària que permetin la lliure
circulació d'arguments, testimoniatges i crítiques, enfront de l'actual protocol de comunicació,
que únicament permet la distribució de versions oficials, decisions governamentals i
propaganda institucional.

4. L'anul·lació de tot intent de dur endavant expedients sancionadors contra grups o persones que
mantenen un esperit crític i que actuen en conseqüència, perquè si ara poden formar part de
l'alumnat, després poden afectar a personal precari, i després a altres estaments, i algun dia
potser perilli la llibertat de càtedra, així que esperem no haver de dir “Ara vénen per mi però ja
no queda ningú que pugui alçar la veu”.